Imatge Astronòmica del Dia - APOD Temari - Tecnologia Espacial: Observatoris Terrestres

APOD: 7 de febrer de 2005 - Un telescopi làser crea una estrella artificial
Què s'aconsegueix si es combina un dels telescopis més potents del món amb un potent làser?: una estrella artificial. Monitorar les fluctuacions de la lluminositat d'una estrella brillant autèntica pot indicar com està canviant l'atmosfera de la Terra, però moltes vegades no hi ha cap estrella brillant en la direcció de on és necessària la informació atmosfèrica. Per tant, els astrònoms han desenvolupat la capacitat de crear una estrella artificial allà on la necessiten amb un làser. Posteriors observacions de la estrella guia artificial generada amb làser poden revelar informació tan detallada sobre els efectes de distorsió de l'atmosfera de la Terra, que la major part d'aquesta distorsió pot ser eliminada ràpidament flexionant el mirall del telescopi. Aquestes tècniques d'òptica adaptativa permeten observacions en alta resolució des de la Terra d'estrelles reals, planetes, nebuloses i fins i tot de l'Univers primitiu. A la imatge que publiquem, un làser emet raigs des del telescopi de 10 metres Keck II a Mauna Kea, a Hawaii l'any 2002, creant una estrella artificial.

APOD: 14 de maig de 2006 - Els radio telescopis del Very Large Array
El desplegament de radio telescopis més fotogènic del món és també un dels més productius. Cada un dels 27 radio telescopis del Very Large Array (VLA) té la grandària d'una casa i pot ser desplaçat sobre rails de tren. El VLA, que apareix a la fotografia que publiquem, va ser inaugurat l'any 1980 i està situat a New Mexico, als EUA. El VLA ha estat utilitzat per a descobrir aigua al planeta Mercuri, corones emissores de radio al voltant d'estrelles comunes, micro-quàsars a la nostra galàxia, anells d'Einstein gravitatòriament induïts al voltant de galàxies distants i contrapartides de radio d'esclats de raigs gamma que estan a distàncies cosmològiques. Les enormes dimensions del VLA han permès els astrònoms estudiar els detalls de jets còsmics ultraràpids i fins i tot fer un mapa del centre de la nostra galàxia. Està en projecte fer una ampliació del VLA.

APOD: 1 de febrer de 1999 - El Subaru Telescope
La setmana passada, el nou Subaru Telescope del Japó va fer les seves primeres observacions del cel. L'edifici de color gris que allotja el Subaru es pot veure just a l'esquerra de les cúpules blanques del telescopi Keck, situades a prop del centre de la fotografia que publiquem. El Subaru és el darrer de la categoria de telescopis òptics que utilitzen un mirall amb un diàmetre major de 8 metres. El mirall primari del Subaru, de 8,3 metres de diàmetre, és la peça individual més gran feta fins ara per a un telescopi òptic i és tan prim que la seva forma pot ser monitorada i ajustada amb precisió. El Subaru es propietat i serà operat pel Japó, però està situat al cim del Mauna Kea a Hawaii, un volcà dorment famós pel fet de ser la ubicació de varis dels principals telescopis del món.

APOD: 9 de setembre de 2003 - El cel i el telescopi Gemini
És l'hora de l'ocàs i Gemini North, un dels telescopis més grans del món, es prepara per a observar l'Univers distant. El mirall flexible de 8,1 metres del Gemini ja està captant imatges d'estrelles llunyanes, nebuloses, galàxies i quàsars, informant-nos sobre la geometria, composició i evolució de l'Univers. La fotografia que publiquem és una composició de més de 40 imatges captades mentre la cúpula del Gemini rotava, afegint després una imatge del camp estel·lar obtinguda des del mateix lloc. La cúpula del Gemini no és transparent, només ho sembla perquè va girar durant les exposicions de la fotografia. Sobre la cúpula es poden veure les constel·lacions d'Scorpius i de Sagittarius, així com la franja transversal de la Via Làctia, que indica la direcció del centre galàctic. El germà bessó del Gemini North, el Gemini South, està ubicat a Cerro Pachón, a Xile. La nit de la fotografia, el 19 d'agost del 2003, el Gemini North ens va portar cap al Sistema Solar extern, per a observar el planeta Plutó en un esforç per a determinar millor la composició de la seva tènue atmosfera.

APOD: 19 d'agost de 2002 - Observatori de Roque de los Muchachos
Pel damunt dels núvols, a la part més alta d'una illa situada davant la costa d'Àfrica, un grup d'afinats telescopis inspecciona l'Univers. Fotografiats a la imatge que publiquem estan els telescopis de l'Observatori de Roque de los Muchachos a La Palma, una de les Illes Canàries. El lloc és un dels principals emplaçaments d'observació a la Terra. Els telescopis, fotografiats d'esquerra a dreta, són el Carlsberg Meridian Telescope, el William Herschel Telescope de 4,2 metres, el Dutch Open Telescope, el Swedish Solar Tower, l'Isaac Newton Telescope de 2,5 metres, i el Jacobus Kapteyn Telescope d'1 metre. Observacions capdavanteres fetes recentment per aquests telescopis inclouen estrelles i galàxies formades als inicis de l'Univers, cometes trencant-se, i evidències de planetes al voltant d'estrelles de tipus solar.

APOD: 30 d'octubre de 2000 - Un pas endavant cap a la detecció de les ones gravitacionals
Acceleri una càrrega elèctrica i aconseguirà radiació electromagnètica: llum. Però si accelera qualsevol tipus de massa, aconseguirà radiació gravitacional. La llum sempre es detecta, però encara no s'ha aconseguit una detecció directa confirmada de radiació gravitacional.  Les ones gravitacionals (Gravitational Waves - GWs), quan són absorbides, creen una feblíssima agitació simètrica similar a la que es genera al pressionar una bola de goma i es solta ràpidament. Es poden usar detectors distanciats entre ells per a distingir entre les GWs i les ones de xoc quotidianes. Intenses fonts astronòmiques de GWs podrien fins i tot agitar de manera fortuïta detectors situats a extrems oposats de la Terra. A la fotografia que publiquem es mostren els braços, de dos quilòmetres de longitud, d'un detector d'aquest tipus: el LIGO Hanford Observatory a l'Estat de Washington, als EUA, que recentment a assolit la fita d'equilibrar el seu interferòmetre per a la futura detecció de GWs. Quan aquest, i el seu interferòmetre germà situat a Louisiana estiguin connectats l'any 2002, podrien veure un cel en GWs tan estrany que ni tan sols seria interpretat de manera immediata. L'APOD lamenta la recent defunció de Joseph Weber, un pensador visionari i pioner en la detecció d'ones gravitacionals.

APOD: 17 d'agost de 2000 - Tempesta magnètica al Mont-Megantic
Plasma procedent del Sol i deixalles d'un cometa varen col·lisionar conjuntament amb la Terra el passat dissabte al matí desencadenant tempestes magnètiques i una pluja de meteors en un llampant espectacle atmosfèric El corrent de restes procedents del cometa Swift-Tuttle ja està previst cada any i molts observadors ja tenien planejat observar el màxim de la pluja anual de meteors de les Persèides a les hores de més foscor de la nit entre l'11 i el 12 d'agost. Però les aurores que varen aparèixer simultàniament, i que es van observar des de molts llocs, van ser desencadenades per l'arribada casual de quelcom molt menys previsible: una ejecció de massa coronal al Sol. Aquesta bombolla massiva de plasma energètic va ser observada abandonant l'activa superfície del Sol el 9 d'agost, just a temps per a viatjar fins a la Terra i desestabilitzar el camp magnètic del planeta, desencadenant extenses aurores durant el màxim de la pluja de meteors. Inspirat per l'espectacle còsmic de llum, Sebastien Gauthier fotografià les acolorides aurores pel damunt de l'espectacular cúpula de l'observatori popular situat al Mont Megantic al sud del Quebec, al Canadà. Un brillant Júpiter i l'estrella gegant Aldebaran també es poden veure observant acuradament a través de les tremoloses llums del nord, a l'extrem superior dret de la fotografia.

APOD: 15 de juliol de 2000 - Traces d'estrelles als cels australs
Com que la Terra gira al voltant del seu eix, les estrelles sembla que rotin al voltant nostre. Aquest desplaçament genera els bells arcs concèntrics traçats per les estrelles a aquesta llarga exposició fotogràfica del cel nocturn des de l'hemisferi sud. En un primer terme està la cúpula de l'Anglo-Australian Telescope al centre de Nova Gal·les del Sud, a Austràlia. Al mig de la fotografia està el pol celeste sud: la projecció de l'eix de rotació de la Terra cap al cel austral. Mentre que molt a prop del pol celeste nord està situada la brillant estrella Polaris, de manera força útil per als observadors, cap estrella brillant assenyala de manera similar el pol al sud. Tot i això, el pol celeste sud es pot localitzar fàcilment a la fotografia que publiquem com el punt del cel situat al centre de tots els arcs de les traces estel·lars.

APOD: 10 d'abril de 2000 - Aurora vermella i groga
La setmana passada ens va portar algunes aurores espectaculars als cels boreals. Aquestes aurores van ser causades per una gran ona de xoc interplanetària generada per una explosió al Sol el dia 4 d'abril. Quan l'ona de xoc arribà a la Terra el 6 d'abril, va donar com a resultat aurores que podien ser vistes, si els cels eren clars, fins i tot al sud de l'Estat de North Carolina, als EUA. Les aurores tenen lloc a gran alçada a l'atmosfera de la Terra, i en aquesta ocasió van estar acompanyades per un inusual alineament de planetes, visible al fons i molt més allunyat. Aquella nit, una inusual exposició d'aurores multicolors va adornar el cel per sobre de les cúpules del Brno Observatory, a la República Txeca.

APOD: 24 de novembre de 1998 - Set Leònides sobre el Wise Observatory
Més Leònides van ser visibles des de molts llocs diferents. A Israel, a primera hora del matí del 17 de novembre, hi van ploure meteors a un cel molt clar. El observadors d'aquell lloc varen informar, per a la pluja de les Leònides de 1998, una mitjana màxima d'uns 600 meteors per hora. A la fotografia que publiquem només es veuen 6 meteors Leònids que varen aparèixer durant un lapse d'uns pocs minuts (els pot localitzat tots?). La cúpula del Wise Observatory es pot veure a la dreta. La rotació de la Terra fa que les estrelles tinguin l'aspecte d'arcs. Les Leònides de 1998 podrien ser recordades, no pas per la seva intensitat, sinó per l'alt i poc freqüent percentatge de bòlids brillants. S'ha pronosticat una altra memorable pluja de meteors de les Leònides per a les mateixes dates de l'any vinent.

APOD: 27 de desembre de 1997 - Keck: els majors telescopis òptics
Dins d'edificis de vuit pisos d'alçada descansen els miralls de 10 metres d'amplada que, a poc a poc, estant permetent al gènere humà fer un mapa de l'Univers. Per separat, cada un d'ells és el telescopi òptic més gran del món: el Keck. De manera conjunta, els telescopis bessons Keck tenen la capacitat de resolució equivalent a un únic telescopi de 90 metres de diàmetre, capaç de diferenciar objectes de només mil·lisegons d'arc. Des del seu inici operacional l'any 1992, el poder real del Keck I (a l'esquerra) ha consistit en la seva enorme capacitat de acumular la llum procedent de l'espai, que ha permès els astrònoms estudiar molts febles i distants objectes de la nostra galàxia i de l'Univers. El Keck II, completat l'any passat, i el seu observatori bessó, estan situats al cim del volcà dorment Mauna Kea, a Hawaii, als EUA. En la distància es pot veure el volcà Haleakala de l'illa de Maui. Un dels motius pels quals va ser construït el Keck, fou la dificultat dels astrònoms per a trobar finançament per a un telescopi més petit.

APOD: 7 de juliol de 2000 - Sirius, el Sol, la Lluna i la Creu del Sud
D'esquerra a dreta es veuen les edificacions que contenen Yepun (ye-poon; Sirius), Antu (an-too; Sol), Kueyen (qua-yen; Lluna) i Melipal (me-li-pal; Creu del Sud), fotografiats quan la nit queia sobre el Paranal Observatory, al nord de Xile. Es tracta de les quatre unitats telescòpiques, de 8,2 metres de diàmetre cada una, del Very Large Telescope (VLT) de l'European Southern Observatory (ESO). Els astrònoms i enginyers de l'ESO planegen combinar la llum de les unitats individuals, assolint una obertura equivalent de 16,4 metres que, durant un temps, constituirà el telescopi més gran de món. Per suposat, els quatre telescopis també funcionen de manera independent. Antu, Kueyen i Melipal ja han vist la seva primera llum, mentre que s'espera que Yepun operi durant l'any 2001. Els noms dels telescopis provenen de l'idioma Mapuche. Varen ser escollits de manera unànime basant-se en l'assaig guanyador de la convocatòria "denomina-els-telescopis", fet pel jove de 17 anys Jorssy Albanez Castilla de Chuquicamata, a prop de ciutat xilena de Calama.

APOD: 10 de juliol de 2001 - L'Observatori Sudbury suggereix un model de partícules no estàndard
El Sudbury Neutrino Observatory (SNO) ha estat detectant tants pocs neutrins procedents del Sol que el Model Estàndard de les partícules fonamentals presents a l'Univers podria haver de ser revisat. A la fotografia que publiquem apareix el SNO quan estava en procés de construcció. Aquesta gran esfera situada al subsòl del Canadà, i ja operativa en l'actualitat, està detectant partícules gairebé invisibles anomenades neutrins, que són emeses des del centre del Sol. Sembla que el SNO està mesurant una taxa esperada pel que fa a la combinació de tots els tipus de neutrins, però també un clar dèficit de neutrins electrons. Els resultats estan sent interpretats com un recolzament a una evidència prèvia de que diferents tipus de neutrins estan canviant entre ells. El model més generalitzat per a les partícules fonamentals, conegut com el Model Estàndard, no predeia aquest tipus de neutrins esquizofrènics. Això implica, entre d'altres coses, que els neutrins tenen massa i que per tant formen part de la matèria fosca que hi ha a l'Univers, tot i que probablement no siguin una part cosmològicament significativa.

APOD: 23 de juny de 2003 - La KamLAND ajuda a entendre millor el Sol
Una gran esfera situada al subsòl del Japó ha ajudat a verificar la comprensió de l'activitat interna del Sol. L'esfera KamLAND, que es mostra a la imatge que publiquem durant la seva construcció el 2001, va fracassar en la detecció de les partícules fonamentals denominades antineutrins, que es coneixen per ser emeses pels reactors nuclears propers que hi ha per tot el Japó. Aquest "fracàs triomfant" pot tenir la seva millor explicació en l'oscil·lació dels neutrins, transformant-se en els seus diversos tipus. Els resultats de la KamLAND reforcen les argumentacions prèvies sobre l'oscil·lació del neutrí incloent-hi les procedents del detector Sudbury, una gran esfera similar ubicada al subsòl del Canadà i dissenyada per a detectar tots els tipus de neutrins procedents del Sol. De la mateixa manera, els principals astrofísics consideren en l'actualitat que l'antiga qüestió del dèficit de neutrins solars ha estat finalment resolta. Però una nova incògnita que la substitueix és la de trobar un nou Model Estàndard per a la física de partícules que expliqui plenament les oscil·lacions del neutrí.