Imatge Astronòmica del Dia - APOD Temari - Tecnologia Espacial: Coets

APOD: 12 de desembre de 2004 - L'Atlantis cap a la seva òrbita
Els ocells no volen tan alt. Els avions no ho fan tan ràpidament. La Sagrada Família de Barcelona pesa menys. Cap espècie no humana pot entendre que és el que està passant i cap humà no ho podria haver entès fa només un mil·lenni. El llançament d'un coet amb destí a l'espai és un esdeveniment que inspira respecte i desafia qualsevol capacitat de descripció. A la fotografia que publiquem, la llançadora espacial Atlantis s'eleva a primeres hores del matí del 12 de juliol per a visitar l'Estació Espacial Internacional. Des del seu punt de partença, els dos milions de quilograms del coet salpen per a encerclar la Terra a una alçada on l'atmosfera exterior es massa prima per a poder respirar i on la poca gravetat a bord és poc perceptible. En l'actualitat, aproximadament una vegada a la setmana, un coet amb destí a l'espai s'enlaira des d'algun lloc de la Terra.

APOD: 25 de maig de 2001 - Saturn, el coet gegant
Avui fa 40 anys, el 25 de maig de 1961, que el president dels EUA John Kennedy anuncià l'objectiu de situar americans sobre la Lluna al final d'aquella dècada. L'ambiciós discurs de Kennedy desencadenà una mobilització tecnològica sense precedents en tems de pau, un dels resultats de la qual va ser el coet lunar Saturn V. El seu desenvolupament el va dirigir el pioner dels coets Wernher Von Braun. Les tres fases del Saturn V s'elevaven fins a una alçada de més de 36 pisos. A la primera fase hi havia un agrupament de cinc propulsors alimentats per oxigen líquid i querosè, que conjuntament eren capaços de generar 3,4 milions de quilograms d'impuls. Els coets gegants Saturn V van enlairar finalment nou missions Apollo fins a la Lluna per a retornar després, incloent-hi sis aterratges sobre la superfície lunar. El primer aterratge, fet per l'Apollo 11, va tenir lloc el 20 de juliol de 1969, assolint així l'objectiu de Kennedy. A la imatge que publiquem, el Saturn V banyat per la llum dels focus, espera el seu llançament l'11 d'abril de 1970, en la que havia de ser la tercera missió d'aterratge lunar, l'Apollo 13.

APOD: 16 de març de 2001 - Coets i Robert Goddard
Robert H. Goddard, un dels pares fundadors del modern us i estudi dels coets, va néixer a Worcester, Massachusetts l'any 1882. Quan tenia 16 anys, Goddard llegí el clàssic de ciència-ficció d'H.G. Wells "The War Of The Worlds" ("La guerra dels mons") que el va fer somniar amb els vols espacials. L'any 1926 ja havia dissenyat, construït i enlairat el primer coet amb combustible líquid de la història. Llançat avui fa 75 anys des de la granja de la seva tieta Effie a Auburn, Massachusetts, el coet, anomenat "Nell", arribà a una altitud de 12,5 metres en un vol que durà una mica més de 2 segons. A la fotografia que publiquem hi apareix Goddard al costat del coet de 3 metres d'alt, recolçat a la plataforma de llançament. Per tal d'assolir un vol estable sense la necessitat d'alerons, el pesat motor del coet està situat al seu extrem superior, alimentat per canonades que transporten l'oxigen líquid i la gasolina des dels tancs de combustible situats a la seva part inferior. Durant la seva carrera Goddard va ser ridiculitzat per la premsa al suggerir que els coets podrien volar fins a la Lluna, però ell va continuar amb els seus experiments recolzat parcialment per la Smithsonian Institution i defensat per Charles Lindbergh. Reconegut ara com a un experimentador nat i com un geni de l'enginyeria, els seus coets estaven molts anys avançats als seus temps. A Goddard se li van adjudicar més de 200 patents en tecnologia de coets, la majoria dels quals després de la seva mort l'any 1945. Un coet de combustible líquid construït amb els principis desenvolupats per Goddard va fer aterrar humans a la Lluna l'any 1969.