Imatge Astronòmica del Dia - APOD Temari - Estrelles: Sol

APOD: 10 de gener del 2000 - Un Sol marró borbollejant
El Sol pot tenir un aspecte global tou i esponjós, però no és així. El Sol és una bola extremadament gran de gas calent borbollejant, majoritàriament composta de gas d'hidrogen. La imatge que publiquem es va captar en una llum d'un color específic, emesa pel gas d'hidrogen, i anomenada Hidrogen-alpha. Els grànuls cobreixen la superfície de la fotosfera solar com una catifa de pell fosca amb discontinuïtats formades per regions clares que contenen taques solars fosques. A l'esquerra del limbe es pot veure una protuberància solar. El Sol brilla perquè és calent, però no està encès. El foc és una ràpida adquisició d'oxigen, i hi ha molt poc oxigen al Sol. La font d'energia del Sol és la fusió nuclear del hidrogen amb l'heli a gran profunditat dins del seu nucli. Els astrònoms, però, encara estan treballant per a comprendre per què es mesura una quantitat tan reduïda de neutrins procedents del nucli del Sol.

APOD: 6 de novembre de 2005 - Detall d'una taca solar
Per què una petita part del Sol sembla lleugerament més fosca? A la imatge que publiquem es pot veure la fotografia del detall d'una taca solar, una depressió a la superfície solar que és lleugerament més freda i menys lluminosa que la resta del Sol. El complex camp magnètic del Sol crea aquestes regions fredes al restringir el pas de matèria calenta dins de la taca. Les taques solars poden ser més grans que la Terra i normalment duren només uns quants dies. Aquesta fotografia en alta resolució també mostra clarament que la superfície del Sol és un mar bullent de cel·les diferenciades de gas calent. Aquestes cel·les es coneixen amb el nom de grànuls. Un grànul solar té uns 1.000 quilòmetres d'amplada i pot durar uns 10 minuts. Finalment, molts grànuls poden acabar explotant.

APOD: 7 d'abril de 2006 - La corona del Sol
Durant un eclipsi solar total, la extensa atmosfera externa del Sol, o corona, és una visió imponent i inspiradora. Les seves ombres subtils i els seus trets trèmols que atreuen la mirada, fluctuen entre rangs de lluminositat que van des de 10.000 fins a 1, la qual cosa fa que sigui notablement difícil captar-la en una única fotografia. Però aquesta composició de 33 imatges digitals amb un rang de temps d'exposició entre una 1/8.000 i una 1/5 de segon, arriba a estar molt a prop de revelar la corona del Sol en tota la seva grandesa. Les imatges telescòpiques van ser enregistrades des de Side, a Turquia, durant l'eclipsi solar del de març, un esdeveniment celeste geocèntric que va ser observat des d'una àmplia àrea sota condicions gairebé ideals. La composició també capta una protuberància rosada estenent-se just més enllà del límit superior del Sol eclipsat.