 |
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
| |
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD:
28 de novembre de 1998 - Una solitària estrella de neutrons
APOD: 25
d'abril de 1998 - Romanent de supernova i estrella de neutrons
Una
estrella massiva acaba la seva vida en forma de supernova, expulsant les seves
capes externes cap a l'espai interestel·lar. L'espectacular
explosió mortal s'inicia pel col·lapse del que ha esdevingut un nucli
estel·lar amb una densitat impossible de mantenir. Però aquest nucli no es
destrueix necessàriament. En comptes d'això, es pot transformar en un exòtic
objecte amb la densitat d'un nucli atòmic però amb una massa total superior a
la del Sol: una
estrella de neutrons. Un objecte d'aquest tipus és difícil de detectar de
manera directa, ja que és molt petit (uns 16 quilòmetres de diàmetre) i per
tant és visualment feble, però a l'haver-se format recentment en aquest
violent gresol, és extremadament calent i resplendent
en raigs X. Les imatges
en raigs X que publiquem, obtingudes per l'observatori
orbital ROSAT, poden oferir una important visió de la radiació en raigs X
d'aquestes estrelles de neutrons recentment formades. A la fotografia apareix el
romanent de supernova Puppis A, una de les fonts
més brillants del cel vist en raigs X, amb núvols de gas agitat encara
expandint-se i emetent raigs X. En la imatge de detall inserida, es pot veure
una feble font de raigs X, molt ben localitzada, i que molt probablement sigui
la jove estrella de neutrons, expel·lida per l'explosió asimètrica que s'està
desplaçant, allunyant-se de la ubicació de la supernova original, a una
velocitat d'uns 960 quilòmetres per segon.
APOD: 23
de juliol de 1998 - Púlsar de raigs X
Aquesta espectacular visió d'un
artista mostra una estrella
de neutrons de la
grandària d'una ciutat centrada en un disc de plasma calent i dibuixada des
del punt de vista de la seva debilitada estrella vermella companya. Atraient
i acumulant matèria voraçment del disc, l'estrella
de neutrons gira cada vegada més ràpidament, emetent intensos raigs de
partícules i polsos de
raigs X a mida que rota 400 vegades per segon. Un sistema estel·lar tant
estrany i inhòspit, podria realment existir en el nostre
Univers? Basant-se en dades del satèl·lit orbital Rossi
X-Ray Timing Explorer (RXTE), equips de recerca han anunciat
recentment un descobriment que s'adapta be a aquest exòtic escenari: un púlsar
de raig X "mil·lisegon". El recentment detectat far
celeste de raigs X té el modest nom de catàleg SAX J1808.4-3658 i està
situat a la tranquil·litzant distància de la Terra de 12.000 anys-llum, a la constel·lació
de Sagittarius. Els seus polsos de raigs X proporcionen la evidència d'una
ràpida rotació impulsada
per l'acreció de matèria i proporciona una connexió buscada durant molt
de temps entre els tipus coneguts de púlsars
de radio i de raigs X, i l'evolució
i mort definitiva dels sistemes
estel·lars binaris.
APOD: 15
de maig de 2005 - En l'origen de l'or
