Logo de l'APOD

Imatge Astronòmica del Dia - APOD
Temari - Estrelles: Individuals


| APOD d'avui | Temari |

Elecció dels editors entre les APOD's més didàctiques sobre estrelles individuals:

Faci clic sobre la imatge per a accedir a l'APOD corresponent. APOD: 11 de juny de 2000 - Sirius: l'estrella més brillant de la nit
Sirius és l'estrella més brillant del cel nocturn. Sirius és visible a l'extrem esquerra de la fotografia que publiquem, a l'esquerra de la constel·lació d'Orion i del Cometa Hale-Bopp. La lluminositat intrínseca de Sirius és més de 20 vegades superior a la del Sol i més de dues vegades més massiva. Com que Sirius està a 8,7 anys-llum de distància de la Terra, no és el sistema estel·lar més proper a nosaltres: el sistema Alpha Centauri ostenta aquesta distinció. A Sirius se l'anomena l'Estrella del Gos a causa de la seva prominència a la constel·lació de Canis Majoris. L'any 1862, es va descobrir que Sirius és un sistema estel·lar binari amb una estrella companya, Sirius B, 10.000 vegades més feble que la brillant component primària, Sirius A. Sirius B va ser la primera estrella nana blanca en ser descoberta, un tipus d'estrella definida prèviament per Subrahmanyan Chandrasekhar l'any 1930. Mentre estudiava Sirius l'any 1718, Edmond Halley descobrí que les estrelles es desplacen les unes amb respecte a les altres. Existeix una evidència conflictiva de que Sirius tenia un aspecte més vermell fa només 2.000 anys.

Faci clic sobre la imatge per a accedir a l'APOD corresponent. APOD: 4 de desembre de 2005 - Proxima Centauri: l'estrella més propera
Quina és l'estrella més propera al Sol? És Proxima Centauri, el membre més proper del sistema estel·lar triple Alpha Centauri. La llum només tarda 4,22 anys a arribar a nosaltres des de Proxima Centauri. Aquesta petita estrella vermella, al centre de la imatge que publiquem, és tan dèbil que no va ser descoberta fins l'any 1915 i només és visible amb telescopi. El fons de la imatge està format per tot tipus d'estrelles pertanyents a la Via Làctia. L'estrella més brillant del sistema Alpha Centauri és molt similar al Sol, es coneix des de que hi ha enregistraments històrics  i és la quarta estrella més brillant del cel nocturn. El sistema Alpha Centauri és principalment visible des de l'hemisferi sud de la Terra.

Faci clic sobre la imatge per a accedir a l'APOD corresponent. APOD: 6 d'octubre de 1999 - Polaris: l'Estrella del Nord
Polaris és una estrella força inusual. En primer lloc, Polaris és l'estrella brillant més propera al nord de l'eix de rotació de la Terra. Per tant, a mida que la Terra gira, les estrelles semblen rotar al voltant de Polaris, la qual cosa fa que sigui l'Estrella del Nord. Com que no hi ha cap estrella brillant a prop del sud de l'eix de rotació terrestre, actualment no existeix cap Estrella del Sud. Fa milers d'anys, l'eix de rotació de la Terra apuntava cap a una direcció lleugerament diferent, i Vega era aleshores l'Estrella del Nord. Malgrat que Polaris no és l'estrella més brillant del cel, és fàcilment localitzable perquè està gairebé alineada amb dues de les estrelles del Gran Carro, i és la darrera estrella de l'extrem del Petit Carro. A la imatge que publiquem, Polaris és l'estrella més brillant de la dreta, a sobre del rastre fugaç d'un meteor Perseid. La superfície de Polaris batega lentament, fent que l'estrella canviï la seva lluminositat en un reduït percentatge durant el curs d'uns pocs anys. Aquesta rara variabilitat Cefeida de Polaris és, estranyament, també canviant en sí mateixa.

Faci clic sobre la imatge per a accedir a l'APOD corresponent. APOD: 23 d'agost de 1998 - Vega
Vega és una estrella brillant i blava situada a 25 anys-llum de distància de la Terra. Vega és l'estrella més brillant del Triangle d'Estiu, un grup d'estrelles fàcilment visible els vespres de l'estiu a l'hemisferi nord. El nom de Vega té orígens àrabs, i significa "àliga de pedra." Fa 4.000 anys, però, Vega era coneguda com a "Ma'at", un exemple de l'antic coneixement i llenguatge astronòmics humans. Fa 14.000 anys, era Vega, i no Polaris, l'estrella del nord. Vega és la cinquena estrella més brillant del cel nocturn, i té un diàmetre de gairebé tres vegades el del Sol. Planetes portadors de vida, rics en aigua líquida, possiblement podrien existir al voltant de Vega. La fotografia que publiquem, captada el gener de 1997, inclou Vega, el Triangle d'Estiu i el Cometa Hale-Bopp, alt al cel sobre Victoria, a la British Columbia, al Canadà.


| Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | FAQ | Sobre l'APOD | Debat |

Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau  
Notes, avisos i limitacions de responsabilitat del lloc web de la NASA
Directiu de la NASA: Jay Norris (drets específics).
Un servei de: ASD de la NASA / GSFC i Michigan Tech. U.

Vàlid HTML 4.0 Transitional Vàlid CSS!