 |
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
| |
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD: 24 d'abril de 2005 - M16: estrelles dels EGG de la Nebulosa de l'Àliga
A la Nebulosa de l'Àliga s'estan formant noves estrelles. La imatge que publiquem,
captada amb el Hubble Space
Telescope l'any 1995, mostra glòbuls gasosos en
evaporació (Evaporating Gaseous Globules - EGG) emergint de pilars de gas
d'hidrogen molecular i pols.
Els pilars gegants
tenen anys-llum
de longitud i són tan densos que el gas de l'interior es contrau
gravitacionalment per a formar estrelles. A l'extrem
de cada pilar, la intensa radiació d'estrelles joves i brillants causa que la
matèria de baixa densitat s'evapori, deixant exposats els bressols estel·lars
dels densos EGGs. La
Nebulosa de l'Àliga,
associada el cúmul
estel·lar obert M16, està a uns 7.000 anys-llum
de distància de la Terra.
APOD: 4 de juny de 1999 - NGC 3603: des del inici fins al final
Des del inici fins al final, les diferents etapes de la vida
d'una estrella apareixen a la
apassionant fotografia que publiquem, feta pel Hubble Space Telescope, dels entorns de la
nebulosa d'emissió galàctica NGC
3603. Al principi, vistosos "pilars" d'hidrogen resplendent situats
a la dreta, són un senyal directe d'estrelles
recent nascudes emergint dels seus bressols gasosos i densos. Menys
perceptibles, a l'extrem superior dret de la imatge hi ha núvols
foscos o "glòbuls
de Bok", que segurament formen part d'una etapa encara més anterior,
prèvia al seu col·lapse per a formar estrelles. Al centre de la fotografia hi
ha un cúmul de brillants estrelles
calentes i blaves, els intensos vents i la radiació ultraviolada de les
quals han escombrat el material més proper.
Massives i joves, aquestes estrelles aviat exhauriran el seu combustible nuclear. Aproximant-se al
final de la seva vida, la brillant estrella
supergegant Sher 25 es pot veure per sobre i a l'esquerra del cúmul,
envoltada per un anell resplendent i flanquejada per bombolles de gas ejectat.
L'estructura de l'anell és una reminiscència de la Supernova 1987a,
i la pròpia Sher 25 podria estar només a uns pocs milers d'anys del seu propi final devastador.
Però que passa amb els planetes? Examini els dos objectes amb forma
de llàgrima a sota del cúmul, en direcció cap a la part baixa de la
fotografia. Malgrat ser més grans, aquestes nebuloses d'emissió són similars
als que es suposa que són discs protoplanetaris (proplyds) que encerclen les
estrelles de la Nebulosa d'Orion.
APOD: 13 de juliol de 2004 - L'Oxigen, Hidrogen i Sofre de la Nebulosa d'Orion
