Logo de l'APOD

Imatge Astronòmica del Dia - APOD
Temari - Sistema Solar: Venus


| APOD d'avui | Temari |

Elecció dels editors entre les APOD's més didàctiques sobre Venus:

Faci clic sobre la imatge per a accedir a l'APOD corresponent. APOD: 16 de maig de 2004 - Venus: el bessó nebulós de la Terra
Aquesta fotografia feta per la sonda Galileo mostra com és Venus de nebulós. Venus és molt similar a la Terra en grandària i massa, i per això de vegades es refereix a ell com el planeta germà de la Terra. Però Venus té un clima completament diferent. Els densos núvols de Venus i la seva menor distància al Sol (només Mercuri està més a prop) fan d'ell el planeta més calent, molt més calent que la Terra. Els humans no podrien sobreviure-hi, i no s'hi ha trobat vida de cap tipus. Quan Venus és visible normalment és l'objecte més brillant del cel després del Sol i de la Lluna. Més de 20 naus han visitat Venus, incloent-hi la Venera 9, que aterrà a la seva superfície, i la Magellan, que va utilitzar el radar per a observar a través dels núvols i fer un mapa de la seva superfície. La fotografia en llum visible de Venus que publiquem, va ser captada per la sonda Galileo que va orbitar Júpiter entre els anys 1995 i 2003. Moltes coses sobre Venus resten per conèixer, incloent-hi la causa dels enigmàtics esclats d'ones de ràdio.

Faci clic sobre la imatge per a accedir a l'APOD corresponent. APOD: 14 de maig de 2003 - El Pol Nord de Venus
Què veuria si pogués observar el Pol Nord de Venus des del seu damunt? La sonda Magallanes, que va orbitar Venus entre 1990 i 1994, va poder-ho fer a través dels gruixuts núvols venusians i es construí la imatge que publiquem emetent i detectant el retorn de les penetrants ones de radar. El Pol Nord està al centre, i la taca brillant que hi ha a sota seu és la muntanya més alta de Venus: Maxwell Montes. Altres notables detalls visibles són nombroses muntanyes, 'coronas', cràters d'impacte, 'tessera', serralades i fluxos de lava solidificada. Malgrat que la grandària i massa de Venus són similars a les de la Terra, la seva densa atmosfera de diòxid de carboni captura l'escalfor de manera tan eficient que la temperatura de la seva superfície normalment supera els 700 graus Kelvin, prou escalfor per a fondre el plom.

Faci clic sobre la imatge per a accedir a l'APOD corresponent. APOD: 30 de novembre de 2003 - Un aterratge a Venus
Aquesta imatge forma part de la primera panoràmica en color enviada des de Venus. La va transmetre una càmera de TV del vehicle d'aterratge soviètic Venera 13, que va descendir en paracaigudes a la superfície del planeta l'1 de març de 1982. Els núvols de Venus estan compostos per petites gotes d'àcid sulfúric, la temperatura a la seva superfície està al voltant dels 482 graus Celsius i la pressió atmosfèrica és 92 vegades la de la Terra al nivell del mar. Malgrat aquestes terribles condicions, el vehicle d'aterratge Venera 13 va sobreviure prou de temps per a retornar una sèrie d'imatges i portar a terme una anàlisi del sòl venusià. Part del propi vehicle es pot veure a la part inferior dreta de la imatge. Un vehicle soviètic anterior, la Venera 7 (1970), va ser la primera nau en retornar dades des de la superfície d'un planeta que no fos la Terra.


| Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | FAQ | Sobre l'APOD | Debat |

Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau  
Notes, avisos i limitacions de responsabilitat del lloc web de la NASA
Directiu de la NASA: Jay Norris (drets específics).
Un servei de: ASD de la NASA / GSFC i Michigan Tech. U.

Vàlid HTML 4.0 Transitional Vàlid CSS!