Imatge Astronòmica del Dia - APOD Temari - Sistema Solar: Plutó

APOD: 13 de febrer de 1999 - Plutó: el planeta congelat
Aquest retrat de Plutó i del seu company Charon va ser captat pel Hubble Space Telescope l'any 1994. Plutó és normalment el planeta més distant del Sol, però a causa de la seva òrbita mol excèntrica, Plutó va creuar l'òrbita de Neptú fins a arribar al seu interior l'any 1979. El dijous 11 de febrer la va creuar en sentit contrari, recuperant així el seu estatus de ser el més allunyat dels nou planetes. Encara es considera que Plutó és un planeta, malgrat que es coneix molt poc de ell comparat amb els altres planetes. Plutó és més petit que qualsevol altre planeta, fins i tot més petit que alguns satèl·lits dels altres planetes. Plutó probablement està compost de roca congelada i de gel, molt similar a Triton, el satèl·lit de Neptú. Plutó encara no ha estat visitat per cap nau espacial, però s'està planificant una missió per a la propera dècada.

APOD: 18 d'octubre de 2001 - Plutó: New Horizons
L'horitzó de Plutó s'estén en un primer terme a aquesta visió artística, que fa una mirada en direcció al Sol d'aquest món distant i encara no explorat. La pintura, titulada New Horizons, també descriu el company de Plutó, Charon, com una enfosquida i fantasmal aparició amb una lluminosa fase creixent contra un fons estrellat. Més enllà de Charon, un minvat Sol està immers dins un núvol aplanat de pols zodiacal. A la pintura, els vermellosos colors de Plutó estan basats en observacions astronòmiques reals, mentre que els detalls mostrats per l'autor, imaginats però científicament sostenibles, inclouen alts núvols atmosfèrics de tipus cirrus i plomalls foscos dels vents de la superfície, anàlegs als de Triton, el gran satèl·lit de Neptú, explorat per la nau espacial Voyager l'any 1989. Els cràters suggereixen un bombardeig per part d'objectes procedents del Cinturó de Kuiper, una recentment coneguda població de cossos del Sistema Solar extern segurament relacionats amb el sistema Plutó-Charon. La NASA està considerant una futura missió cap a Plutó-Charon i el Cinturó de Kuiper, per a un rastreig robotitzat que podria arribar las distants mons a finals de la propera dècada.

APOD: 24 de juny de 2006 - Plutó, Charon, Nix i Hydra
Els recentment descoberts satèl·lits de Plutó, que es van denominar provisionalment S/2005 P1 i S/2005 P2, han estat ara oficialment batejats com Hydra i Nix. Comparats amb Plutó i amb el seu gran satèl·lit Charon, que tenen 2.410 i 1.260 quilòmetres de diàmetre respectivament, aquests nous satèl·lits són minúsculs, ja que s'estima que tenen només 40 i 160 quilòmetres d'amplada. Plutó i Charon són prou brillants per a crear espícules de difracció a la imatge que publiquem captada pel Hubble Space Telescope, però Hydra i Nix són unes 5.000 vegades més febles que Plutó i tan sols apareixen com a petits punts lluminosos. Tot i això, els seus nous noms són apropiats per al distant sistema de Plutó. En la mitologia, Nix era la deessa de la foscor i de la nit i la mare de Charon, mentre que Hydra era un monstre amb nou caps i ara està orbitant el novè planeta del Sistema Solar. Segur que Hydra i Nix seran explorats més detalladament per la nau espacial New Horizons amb destí a Plutó.