Imatge Astronòmica del Dia - APOD Temari - Sistema Solar: Mercuri

APOD: 12 de setembre de 2004 - Mercuri: un infern crateritzat
La superfície de Mercuri té un aspecte simular al de la Lluna. Tots dos estan intensament crateritzats i fets de roca. El diàmetre de Mercuri és d'uns 4.800 km, mentre que el de la Lluna és lleugerament menor: uns 3.500 km (la Terra té uns 12.700 km de diàmetre). Però Mercuri és únic en molts aspectes. Mercuri és el planeta més proper al Sol, i l'orbita amb un radi que equival aproximadament a 1/3 del radi de l'òrbita terrestre. Com que Mercuri rota lentament sobre el seu eix, la temperatura de la seva superfície varia des d'un fred insuportable de -180 graus Celsius a una calor inaguantable de 400 graus Celsius. El lloc de l'òrbita de Mercuri més propera al Sol canvia lleugerament a cada pas; un fet usat per Albert Einstein per a ajudar a verificar l'exactitud de la seva, aleshores recent descoberta, teoria de la gravetat: la Relativitat General. La imatge que publiquem va ser captada per l'única nau en passar prop de Mercuri: la Mariner 10 l'any 1974. Una nova missió, Messenger, llançada cap a Mercuri el mes passat té previst entrar en òrbita al voltant del planeta més intern del Sistema Solar l'any 2011.

APOD: 12 d'abril de 2003 - Mercuri a l'horitzó
Ha vist mai el planeta Mercuri? Com que Mercuri orbita tan a prop del Sol, la distància aparent al cel que el separa de la nostra estrella mai és massa gran. Si el planeta va al darrera del Sol en el seu recorregut pel cel, Mercuri es veurà baix a l'horitzó només durant una estona abans de l'ocàs. Pel contrari, si la seva trajectòria aparent va pel davant del Sol, serà visible abans de l'albada. Així en algunes èpoques de l'any un observador amb la informació adient i amb una mica de voluntat, normalment podrà localitzar Mercuri des d'un lloc amb un horitzó serè. A la imatge que publiquem, molta voluntat s'ha combinat amb una mica d'habilitat digital per a mostrar les successives posicions de Mercuri durant el mes de març del 2000. Cada imatge es va captar des d'un mateix lloc d'Espanya quan el Sol ja estava a 10 graus d'arc per sota de l'horitzó i s'hi va superposar una única imatge d'un ocàs especialment fotogènic escollit entre els molts que es van fotografiar. A mitjans d'aquest mes d'abril, Mercuri serà altra vegada visible sobre l'horitzó de ponent al capvespre i a finals de mes ja s'haurà submergit dins la llum del crepuscle fent-se invisible. Recordi que el proper 7 de maig Mercuri creuarà el disc Solar, en el que s'anomena un trànsit.

APOD: 16 de febrer de 2003 - El sud-oest de Mercuri
El planeta Mercuri sembla un satèl·lit. La vella superfície de Mercuri està fortament crateritzada com la de molts satèl·lits. Mercuri és més gran que la majoria d'aquests, però és més petit que Ganymede, del sistema de Júpiter, i que Titan al de Saturn. Mercuri és molt més dens i massiu que qualsevol satèl·lit, degut, segons es pensa, a que està compost bàsicament de ferro. De fet, la Terra és l'únic planeta més dens. Un visitant de la superfície de Mercuri veuria alguns estranys panorames. Perquè Mercuri rota exactament tres vegades sobre el seu eix per cada dues òrbites al voltant del Sol, i a causa de que la òrbita de Mercuri és tan el·líptica, el visitant de Mercuri podria veure sortir el Sol, aturar-se al cel, tornar enrere cap al mateix horitzó per on havia sortit, aturar-se altra vegada, i aleshores pondre's ràpidament sobre l'altre horitzó. Des de la Terra, la proximitat de Mercuri al Sol fa que només sigui visible durant un curt període de temps, just abans de l'albada o just abans de l'ocàs.