Imatge Astronòmica del Dia - APOD Temari - Sistema Solar: Asteroides

APOD: 31 de desembre de 2002 - Un any de preocupació pels impactes meteòrics
Podria un asteroide destruir la civilització a la Terra? Roques de l'espai de la grandària d'una muntanya podrien, potencialment, impactar contra la Terra només unes hores després de descobrir-les, causant efectes tant locals com globals. Grans impactes com aquests són infreqüents però han tingut lloc abans. Per tant, els telescopis moderns han començat a inspeccionar les cels a la cerca de senyals sobre l'aproximació de perills còsmics. Durant l'any que s'acaba, projectes com Spacewatch i Spaceguard han descobert contínuament asteroides prèviament desconeguts, que han passat força a prop de la Terra. Projectes com aquests són, però, bastant excepcionals i modestos. El passat mes de juny, un asteroide de 100 metres, 2002 MN, va ser detectat només després de que passés a prop de la Terra, fins i tot creuant l'òrbita de la Lluna. En conseqüència aquest any hi ha hagut força debat a la comunitat astronòmica sobre el fet de desenvolupar més la tecnologia que permeti descobrir Near Earth Objects  (Objectes propers a la Terra) més grans i augmentar així el temps entre la detecció i l'impacte per a tots els potencialment perillosos. La imatge que publiquem és una il·lustració d'un agitat sistema planetari, que mostra la panoràmica d'un planeta amb anells de residus espacials vistos des d'un cràter de recent formació a un dels seus satèl·lits.

APOD: 19 de juny de 2004 - Ida i Dactyl: asteroide i satèl·lit
Aquest asteroide té un satèl·lit! La sonda automàtica Galileo, dedicada a explorar el sistema jovià, trobà i fotografià dos asteroides durant el seu llarg viatge interplanetari cap a Júpiter. Al segon asteroide que fa fotografiar, Ida, se li va descobrir un satèl·lit que apareix com un petit punt a la seva dreta a la imatge que publiquem de l'any 1993. El petit satèl·lit, anomenat Dactyl, té uns 1.800 metres d'amplada, mentre que Ida, amb forma de patata, fa uns 65 km de llarg i 25 km d'ample. Dactyl és el primer satèl·lit d'un asteroide que es va descobrir. Els noms d'Ida i Dactyl procedeixen de la mitologia grega. Ara es sap que molts altres asteroides també tenen satèl·lits.

APOD: 17 d'abril de 2005 - Asteroides en la distància
Cada dia impacten contr a la Terra roques procedents de l'espai, les més grans de les quals rarament afecten la seva superfície. Molts quilos de pols espacial cauen diàriament sobre el planeta. Les partícules més grans inicialment apareixen com a brillants meteorits: boles de roca i gel del doble de la grandària d'una pilota de golf que passen com a raigs cada dia per la nostra atmosfera. La majoria s'evaporen i es desintegren ràpidament. Existeix un risc significatiu amb els asteroides d'uns 100 metres de diàmetre, que colpeixen la Terra aproximadament cada 1.000 anys. Un objecte d'aquesta grandària podria causar onades gegants si caigués al mar, que podrien devastar fins i tot costes allunyades de la zona de l'impacte. Una col·lisió amb un asteroide massiu, de més d'1 km d'amplada, és més infreqüent, i té lloc normalment cada uns quants milions d'anys, però podria tenir realment repercussions globals. Hi ha molts asteroides que queden per descobrir. De fet, un va ser descobert l'any 1998 en forma de la llarga estela blava de la imatge d'arxiu que publiquem, captada pel Hubble Space Telescope. El mes de juny del 2002, el petit asteroide 2002 MN de 100 metres va ser descobert quan ja havia passat ràpidament prop de la Terra, entre el nostre planeta i l'òrbita de la Lluna. 2002 MN va passar més a prop que qualsevol altre asteroide des del 1994 XM1, però no tan a prop com el 2004 MN4 que passarà l'any 2029. Una col·lisió amb un gran asteroide podria no afectar massa l'òrbita de la Terra, però aixecaria una gran quantitat de pols que podria afectar el clima terrestre. Un possible resultat seria una extinció global de moltes espècies de vida, que possiblement deixaria petit l'actual procés d'extinció que està tenint lloc en l'actualitat.