Logo de l'APOD

Imatge Astronòmica del Dia - APOD
Temari - Nebuloses: Romanents de Supernoves


| APOD d'avui | Temari |

Elecció dels editors entre les APOD's més instructives sobre els romanents de supernoves:

Faci clic sobre la imatge per a accedir a l'APOD corresponent. APOD: 17 de febrer de 2006 - Un romanent de supernova i una ona de xoc
Una estrella massiva mor en forma de supernova, expulsant les seves capes externes cap a l'espai interestel·lar. L'espectacular explosió mortal s'inicià amb el col·lapse del que havia esdevingut un nucli estel·lar tan dens que era impossible de mantenir-se estable. La fotografia que publiquem és el romanent de supernova en expansió Puppis A, una de les fonts més brillants del cel en raigs X. Tal com ara es veu, té uns 10 anys-llum de diàmetre, i la llum de l'explosió estel·lar inicial va arribar a la Terra fa uns quants centenars d'anys. La imatge inserida, enregistrada per les càmeres de raigs X del Chandra Observatory, mostra detalls sorprenents de la intensa ona de xoc trencant un núvol interestel·lar i escombrant ràpidament el material preexistent. La imatge de l'observatori orbital ROSAT, que mostra un camp més gran, també capta una font de raigs X identificada amb molta precisió prop del centre del romanent. Aquesta font és una jove estrella de neutrons, les restes del nucli estel·lar col·lapsat expulsat per l'explosió i que està allunyant-se a una velocitat d'uns 1.000 quilòmetres per segon.

Faci clic sobre la imatge per a accedir a l'APOD corresponent. APOD: 2 de desembre de 2005 - Mosaic de la Nebulosa del Cranc captada pel Hubble
La Nebulosa del Cranc està catalogada com M1, el primer ítem de la famosa relació de Charles Messier d'objectes celestes que no són cometes. De fet, ara es sap que aquest Cranc còsmic és el romanent d'una supernova, un núvol de restes en expansió procedents de la mort explosiva d'una estrella massiva. La llum d'aquesta catàstrofe estel·lar va ser presenciada pels astrònoms l'any 1054. El mosaic del Hubble Space Telescope que publiquem està compost per 24 exposicions captades l'octubre del 1999, el gener i el desembre del 2000, i abasta una zona d'uns 6 anys-llum. Els colors dels enrevessats filaments detecten la llum emesa pels àtoms d'hidrogen, oxigen i sofre presents al núvol de deixalles. El resplendor interior de color blau és emès pel electrons d'alta energia accelerats pel púlsar central del Cranc. Un dels objectes més exòtics coneguts pels astrònoms moderns, el púlsar és una estrella de neutrons, el romanent en ràpida rotació del nucli estel·lar col·lapsat. La Nebulosa del Cranc està a uns 6.500 anys-llum de distància de la Terra a la constel·lació de Taurus.

Faci clic sobre la imatge per a accedir a l'APOD corresponent. APOD: 31 de març de 2002 - Els enigmàtics anells de la supernova 1987A
Què és el que genera aquests estranys anells a la supernova 1987A? L'any 1987, la supernova més brillant de la història recent va tenir lloc al Gran Núvol de Magallanes. L'objecte situat al centre de la fotografia que publiquem és la part principal de les restes de la violenta explosió estel·lar. Però l'any 1994, quan el Hubble Space Telescope va ser apuntat cap al romanent de la supernova, es va confirmar l'existència dels seus curiosos anells. L'origen d'aquests anells és encara un enigma pendent de resoldre. Les especulacions sobre la seva causa contemplen jets de llum energètica que emanen d'una densa estrella, visible a la imatge a sobre i a l'esquerra de la supernova, així com un a superposició de dos corrents de vents estel·lars ionitzats per l'explosió de la supernova.

Faci clic sobre la imatge per a accedir a l'APOD corresponent. APOD: 7 de març de 1999 - Tychos Supernova Remnant in X ray
Amb quina freqüència les estrelles exploten? Per l'observació d'altres galàxies, els astrònoms poden arribar a suposar que aquests esdeveniments, coneguts com a supernoves, podrien ocórrer aproximadament una vegada cada 30 anys en una típica galàxia espiral com la nostra Via Làctia. Tot i això, el gas i la pols obscurs que hi ha al disc de la nostra galàxia probablement no ens permet veure moltes supernoves galàctiques, fent que les observacions d'aquests esdeveniments a la nostra galàxia siguin relativament rares. De fet, l'any 1572, el respectat astrònom danès Tycho Brahe, va ser testimoni presencial d'una de les darreres en ser vistes. El romanent d'aquesta explosió encara és visible avui en dia, ja que l'ona de xoc que va generar continua expandint-se cap a l'interior del gas i la pols que hi ha entre les estrelles. La imatge que publiquem dels raigs X emesos per aquesta ona de xoc, està captada per un telescopi que està a bord de la nau espacial ROSAT. La nebulosa es coneix com el Romanent de Supernova de Tycho.


| Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | FAQ | Sobre l'APOD | Debat |

Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau  
Notes, avisos i limitacions de responsabilitat del lloc web de la NASA
Directiu de la NASA: Jay Norris (drets específics).
Un servei de: ASD de la NASA / GSFC i Michigan Tech. U.

Vàlid HTML 4.0 Transitional Vàlid CSS!