|
Imatge Astronòmica del Dia - APOD
|
APOD: 10 de desembre de 1996 - El nucli del Cometa Halley
Aquest és l'aspecte que en realitat té el nucli d'un cometa.
De tots els cometes actius, tret del Halley,
només era possible veure el núvol de gas opac que l'envolta, anomenat el coma.
Durant el pas més recent del Cometa
Halley a través del Sistema Solar intern
l'any 1986, però, la nau espacial Giotto
va poder anar directament cap al cometa i fotografiar el seu nucli. La imatge
que publiquem és un
a composició de centenars d'aquestes fotografies. Tot i ser el cometa més
famós, el Halley
assolí l'any 1986 només una desena part de la lluminositat a la qual el Cometa Hyakutake
arribà l'any passat, i que serà possiblement similar a la del Cometa Hale-Bopp
que passarà l'any que ve. Cada
76 anys el Cometa Halley
apareix pel nostre entorn i cada vegada el seu nucli vessa uns 6 metres de gel i
roca cap a l'espai. Aquestes deixalles componen les cues
del Halley i deixen unes restes en òrbita que, quan cauen cap a la
Terra, provoquen la pluja
de meteors de les Oriònides.
APOD: 3 d'octubre de 1997 - El Cometa Halley i la Via Làcia
El Cometa
Halley va ser fotografiat passant pel davant del disc de la Via
Làctia l'any 1986 pel Kuiper
Airborne Observatory. El Cometa
Halley és la ratlla blanca brillant que està a prop del centre de la
imatge que publiquem. El Cometa
Halley és el cometa més famós de la història i retorna al Sistema
Solar intern cada 76 anys. Les estrelles que es veuen de la Via
Làctia estan situades milions de vegades més lluny que el cometa i orbiten
el Centre
Galàctic un vegada cada 250 milions d'anys. Es creu que hi ha milers de
milions de cometes
que orbiten el Sol,
però la seva majoria no arriba a estar prou a prop de nosaltres per a poder
veure'ls. De manera similar, els milers de milions d'estrelles que orbiten el
centre de la Via
Làctia tampoc no estan prou a prop per a que siguin visibles.
APOD: 6 de juliol de 1996 - Els grans descobriments d'Edmond Halley