M80: un dens cúmul globular
Crèdits: F. R. Ferraro (ESO /Bologna Obs.), M. Shara (STSci / AMNH) et al.,
i el Hubble Heritage Team (e-mail) (AURA / STScI / NASA)
Descobreixi el Cosmos! Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
7 de juliol de 1999
M80: un dens cúmul globular
Crèdits: F. R. Ferraro
(ESO /Bologna Obs.), M. Shara (STSci / AMNH) et
al.,
i el Hubble Heritage Team (e-mail)
(AURA / STScI / NASA)
Si el Sistema Solar formés part de M80, el cel nocturn resplendiria com un estoig de joies ple d'estrelles brillants. M80, també catalogat com NGC 6093, és un dels més de 250 cúmuls globulars que sobreviuen a la nostra galàxia. La majoria de les estrelles de M80 són més antigues i més vermelles que el Sol, però algunes d'enigmàtiques sembla que són més blaves i més joves. La presència d'estrelles joves contradiria la hipòtesi de que totes les estrelles de M80 es van formar gairebé al mateix temps. Aquestes inusuals estrelles es coneixen amb el descriptiu nom de blaves endarrerides, i analitzant fotografies com la que avui publiquem, captada pel Hubble Space Telescope, els astrònoms han pogut trobar la població més gran localitzada fins ara de baves endarrerides. Com que ara es creu que aquest tipus d'estrelles es deuen a la fusió d'estrelles prèviament existents, l'índex de col·lisions i captures d'estrelles, ha de ser molt alt al dens centre de M80.
|
Mida text:
|
| APOD d'avui | |
Arxiu | Índex | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | FAQ | Sobre l'APOD | Debat
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau (e-mail)
Notes, avisos i limitacions
de responsabilitat del lloc web de la NASA
Directiu de la NASA: Jay Norris (drets
específics).
Un servei de: EUD de la NASA / GSFC i Michigan Tech. U.
