Imatge Astronòmica del Dia - APOD

Les explosions estel·lars conegudes com a supernoves estan entre els esdeveniments més intensos i energètics de l'Univers. Les supernoves tenen lloc a les galàxies espirals amb una freqüència aproximada de només una vegada cada segle, i són desencadenades pel col·lapse del nucli d'una estrella massiva o per la mort nuclear d'una estrella nana blanca. Però la notable galàxia espiral NGC 2770, darrerament ha produït més que aquesta quantitat habitual. A la imatge que publiquem de l'espiral, vista gairebé de perfil, s'indica la posició de dues supernoves encara brillants i la d'una tercera, originàriament localitzada l'any 1999, però que ja s'ha esvaït per a ser visible. Es creu que les tres supernoves corresponen al tipus generat pel col·lapse del seu nucli estel·lar, però la més recent del trio, SN2008D, va ser detectada en primer lloc pel satèl·lit Swift el passat 9 de gener, al nivell energètic més extrem, com un flaix de raigs X (XRF) o, possiblement, com una versió en baixa energia d'un esclat de raigs gamma. NGC 2770, situada a només 90 milions d'anys-llum de distància de la Terra, a la constel·lació septentrional de Lynx, és en l'actualitat la galàxia coneguda més propera al nostre planeta que presenta una intensitat d'esdeveniments de supernoves tan alta.