SN 2006GY: la supernova més brillant
Crèdits: imatge en raigs X: NASA / CXC, Nathan Smith, Weidong Li (UC Berkeley) et al.;
imatge en infrarojos: Lick/UC Berkeley/J.Bloom, C.Hansen
Descobreixi el Cosmos! Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
10 de maig de 2007
SN 2006GY: la supernova més brillant
Crèdits:
imatge en raigs X:
NASA / CXC, Nathan Smith, Weidong Li (UC
Berkeley) et
al.;
imatge en infrarojos: Lick/UC Berkeley/J.Bloom, C.Hansen
L'explosió
estel·lar catalogada com la supernova SN 2006gy
resplendeix
a la imatge
d'ampli camp que publiquem de la seva galàxia hoste, NGC 1260, i a la imatge
ampliada (panell superior dret) de la regió que envolta el nucli de la galàxia.
De fet, considerant la seva distància estimada a la Terra de 240 milions
d'anys-llum, SN 2006gy ha estat més brillant i ha s'ha mantingut més lluminosa
durant
més de temps que qualsevol supernova prèviament observada. Les imatges del
telescopi espacial Chandra, al panell inferior dret, determinen la intensitat
lluminosa de la supernova en raigs X i varen dotar d'una prova important a la
teoria de que SN 2006gy
era l'explosió mortal d'una estrella amb força més de 100 vegades la
massa del Sol. En una estrella tan excepcionalment massiva com aquesta, els astrònoms
sospiten que ha d'haver-hi una inestabilitat que generi parelles
de matèria i antimatèria que porten a l'esclat còsmic i a la desaparició del
nucli estel·lar. Així, a diferència d'altres estrelles massives supernoves,
no podria quedar
com a romanent ni una estrella de neutrons
ni tan sols un forat
negre. Però de manera desconcertant, estrelles similars a la predecessora de
SN 2006gy existeixen a la pròpia Via Làctia, com la força
coneguda i extremadament massiva estrella Eta Carinae.
|
Mida text:
|
| APOD d'avui | |
Els enllaços en color marró
porten a APOD's anteriors redactades en català; en color
verd a planes de Viquipèdia
en català; en color púrpura a planes alternatives en català.
:
enllaç especialment recomanat.
< imatge anterior | Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | FAQ | Sobre l'APOD | Debat | imatge següent >
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i
Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Notes, avisos i limitacions
de responsabilitat del lloc web de la NASA
Directiu de la NASA:
Phillip Newman (drets
específics).
Un servei de: ASD de la
NASA / GSFC i
Michigan Tech. U.
