Crèdits i Copyright: T. Credner i S. Kohle, AlltheSky.com
La nit era fosca i de tempesta. Però el 29 d'agost del 2003 el planeta roig, que ja era a prop de la seva màxima aproximació a la Terra en quasi be 60.000 anys, resplendia intensament al cel contra un fons d'estrelles de la constel·lació d'Aquarius. En un primer terme d'aquesta imatge atemoridora, enormes núvols de tempesta s'il·luminen per la llum dels llampecs del seu interior. Mart, per suposat, no té res a veure amb les tempestes terrestres, de totes maneres tots dos tenen la capacitat d'excitar la imaginació i el somieig dels admiradors d'H.G.Wells. Aquest vespre, l'anterior a la nit de difunts, Mart també passarà prop de la Terra, més a prop del que estarà durant els propers tretze anys. I una vegada més, el planeta roig tindrà un aspecte particularment brillant, malgrat que molt més petit i feble que la Lluna i fins i tot que Venus.