Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
27 d'octubre de 2005
El darrer coet Titan
Crèdits : Cortesia del 30th Space Wing, Vandenberg Air Force Base
El passat 19 d'octubre, un coet es va enlairar des de la base de la força aèria del EUA de Vandengberg. Va ser el darrer coet Titan. Transportant una càrrega de la US National Reconnaissance Office, l'enlairament amb èxit del Titan IV B va fer reviure el programa Titan, el primer llançament del qual va ser l'any 1959. Dissenyat originalment com a un míssil balístic intercontinental, el coet Titan va evolucionar definitivament cap a una forma de pesat elevador amb missions de cavall de càrrega, enlairant materials de tipus defensiu, comercials i científics cap a una òrbita terrestre o amb destins més llunyans. De fet, moltes exploracions espacials de la història es van iniciar amb llançaments de coets Titan, com les missions tripulades Gemini, les missions Viking cap a Mart, els viatges del Voyager per a visitar el Sistema Solar extern i la nau espacial Cassini que ara està orbitant Saturn. La sonda Huygens de la nau Cassini va portar a terme l'aterratge mes distant fet a un altre món, mentre que el Voyager 1 és en l'actualitat la nau espacial més distant construïda pel gènere humà.
< imatge anterior | imatge següent
>
imatge d'avui
> [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD | Debat
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Notes, avisos i denegacions
de responsabilitat del lloc web de la NASA
Directiu de la NASA: Jay Norris (drets
específics).
Un servei de: LHEA de la NASA / GSFC i Michigan Tech. U.