Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
6 de gener de 2005
A l'extrem d'un dens núvol molecular, filaments de gas, pols còsmica i una multitud d'estrelles joves s'arremolinen a aquesta imatge de les profunditats de la Nebulosa d'Orion. Captivadores estructures de la ben coneguda regió de formació estel·lar, es revelen a la imatge que publiquem en llum infraroja, tal com són vistes per un nou ull hawaià, el WFCAM, una potent càmera de gran camp assignada a l'United Kingdom Infrared Telescope (UKIRT) a Mauna Kea. Aquesta fotografia cobreix només una fracció d'11 anys-llum de la totalitat del camp del WFCAM de la nebulosa que està a una distància de 1.500 anys-llum de distància de la Terra. A la imatge, la llum infraroja, que d'altra banda és invisible, ha estat mapejada en forma de colors visibles. El vermell representa l'emissió en infraroig de banda estreta procedent de les molècules d'hidrogen a una longitud d'ona de 2,12 microns, el verd es correspon amb l'emissió a 2,2 microns i el blau és l'emissió a 1,25 microns. La llum visible té una longitud d'ona d'uns 0,5 microns (micròmeters).
< imatge anterior | imatge següent
>
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets
específics).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.