Imatge Astronòmica del Dia - APOD (Astronomy Picture of the Day)

26 de novembre de 2004
 

A aquesta imatge en infraroig de la regió del centre galàctic hi ha indicades posicions de candidats a magnetars, que es creu que són les magnetos més intenses de la galàxia. Classificats pels observadors com a "Soft Gamma Repeaters" (SGRs) i "Anomalous X-ray Pulsars" (AXPs), aquestes centrals elèctriques còsmiques segurament són estrelles de neutrons molt magnetitzades, de la grandària d'una ciutat, que roten ràpidament. Quina intensitat té el camp magnètic d'un magnetar? El camp magnètic de la Terra que desvia l'agulla d'una brúixola, ha estat mesurat aproximadament en 1 Gauss, mentre que els camps més intensos que es poden assolir a laboratoris terrestres tenen uns 100.000 Gauss. El monstruós camp magnètic d'un magnetar s'ha estimat que pot tenir fins a 1.000.000.000.000.000 de Gauss. Una magneto d'aquesta intensitat, situat més o menys a la meitat de la distància de la Lluna, podria esborrar fàcilment les seves targes de crèdit i succionar els bolígrafs de la seva butxaca. L'any 1998, des d'una distància d'uns 20.000 anys-llum, un magnetar, SGR 1900+14, va generar un intens flaix de raigs gamma detectat per moltes naus espacials. Ara es sap que aquest esclat de radiació d'alta energia va tenir un efecte mesurable en la ionosfera de la Terra. A la superfície del magnetar, els seu intens camp magnètic es pensa que corba i desplaça l'escorça de l'estrella de neutrons, generant les intenses llampegades d'alta energia.