Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
La llum de l'explosió estel·lar que creà aquest energètic núvol còsmic va ser observat per primera vegada des de la Terra l'any 1604, fa només quatre-cents anys aquest mes. La supernova produí una nova estrella brillant a principis del segle XVII als cels dins de la constel·lació d'Ophiucus, i va ser estudiada per l'astrònom Johannes Kepler i els seu contemporanis, sense l'ajut d'un telescopi, ja que ells cercaven una explicació per a l'aparició celestial. Preparats amb una moderna comprensió de l'evolució estel·lar, a principis del segle XXI els astrònoms continuen explorant el núvol de restes en expansió, però ara poden usar telescopis espacials en òrbita per a examinar el romanent de la supernova de Kepler (SNR) a través de tot l'espectre electromagnètic. A aquesta seductora imatge composta, raigs X, llum visible, i radiació infraroja , enregistrada pels observatoris astrofísics de la NASA: els telescopis espacials Chandra X-Ray Observatory, el Hubble (llum visible) i l'Spitzer (infraroig), estan combinats per a donar una visió més comprensiva d'aquest romanent de supernova encara enigmàtic. A uns 13.000 anys-llum de distància, la supernova de Kepler representa l'explosió estel·lar més recent que s'ha vist com tenia lloc a l'interior de la Via Làctia.
< imatge anterior | imatge següent
>
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets
específics).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.