Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
27 de juny de 2004
El cúmul galàctic Abell 1689 corba l'espai
Crèdits: N. Benitez
(JHU), T. Broadhurst (Hebrew Univ.), H. Ford (JHU), M. Clampin(STScI),
G. Hartig
(STScI), G.
Illingworth (UCO/Lick), ACS Science Team,
ESA, NASA
A 2.000 milions d'anys-llum de distància, el cúmul de galàxies Abell 1689 és un dels objectes més massius de l'Univers, A aquesta imatge de la Advanced Camera for Surveys del Hubble Space Telescope, Abell 1689 es veu en forma d'espai distorsionat tal com van predir les teories d'Einstein, al difractar la llum de les galàxies individuals situades al darrera del cúmul, generant imatges múltiples i corbades. El poder d'aquestes enormes lents gravitacionals depèn de la seva massa, però la matèria visible, en forma de galàxies groguenques al cúmul, només suposa al voltant de l'1% de la massa necessària per a poder observar les imatges arquejades i blavoses de les galàxies del fons. De fet, la major part de la massa gravitacional requerida per a explicar adientment la corbatura de l'espai d'aquestes lents d'escala còsmica, està en forma de la encara enigmàtica matèria fosca. Com a font dominant de gravetat al cúmul, la presència invisible de la matèria fosca es mostra en forma d'arcs lenticulars i imatges distorsionades de les galàxies del fons.
<
imatge anterior | imatge següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.
