Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
23 de febrer de 2004
Si de vegades li sembla que la Via Làctia plou a bots i barrals sobre el seu cap, no pateixi. Això passa dues vegades cada dia. Com que el Sol surt per l'est, les meravelles del firmament nocturn es fan menys brillants que la llum solar, dispersada per la pròpia atmosfera terrestre, i per això s'esvaeixen a la vista. De fet rotaran altra vegada fins a tornar a ser visibles només quan la Terra eclipsi de nou el nostre Sol brillant, i torni el crepuscle. Aquesta batalla entre el cel i la Terra va ser captada de manera espectacular a una fotografia de doble exposició, millorada digitalment, sobre les muntanyes Kofa, a Arizona, als EUA, al maig del 2003. La pols atmosfèrica de l'ocàs, milions d'estrelles i gas vermell resplendent, destaquen al pla de la Via Làctia, que està a una mitjana de milers d'anys-llum pel darrera de les muntanyes terrestres.
< imatge anterior | imatge
següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cercador | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.