Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
19 de novembre de 2003
La llum és més complicada del que podríem pensar. Quan els astrònoms mesuren la llum, normalment s'interessen per la seva direcció, energia, i polarització del seu gir (de vegades). Recentment, però, s'ha anat comprenent de manera més amplia que els fotons poden tenir també un moment orbital angular (OAM), un atribut clàssic anàleg al de la Terra orbitant el Sol i que al mateix temps gira en espiral sobre el seu eix. A la imatge que publiquem, el front d'ona d'un fotó amb està mostrat retorçat, en contrast amb el pla anivellat de la llum amb OAM zero. La llum amb OAM podria ser utilitzada per a incrementar la informació continguda en una transmissió o per a discernir tipus específics de fonts astronòmiques. Al passar a través de lents comuns, la llum sense OAM enfoca cap un punt, mentre que la llum amb OAM s'enfoca en forma d'anella. La majoria de la llum que abunda per tot el cosmos, però, es suposa que té un OAM tan petit (o fins i tot zero) que l'anella creada és massa petita per a ser mesurada. Fins i tot amb d'altres mètodes de mesurament més prometedors, que exploten l'OAM per a descobriments astronòmics, poden ser perfectament tant una qüestió de pragmatisme observacional com una possibilitat teòrica.
< imatge anterior | imatge
següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.