Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
15 de novembre de 2003
Aquesta gràcil estructura en forma d'arc és en realitat una ona de xoc d'un mig any-llum de grandària, creada quan el vent estel·lar procedent de l'estrella jove LL Orionis col·lisiona amb el cabdal procedent de la Nebulosa d'Orion. A la deriva, dins del bressol estel·lar d'Orion, i encara en la seva fase de formació, l'estrella variable LL Orionis genera un vent més energètic que el vent del nostre propi Sol, una estrella de mitjana edat. Com que el ràpid vent estel·lar xoca amb el gas que es mou lentament, es forma un front de xoc anàleg a l'ona que crea la proa d'un vaixell desplaçant-se a través de l'aigua o d'un avió viatjant a velocitat supersònica. El gas més lent emana des del cúmul estel·lar central i calent de la Nebulosa d'Orion, el Trapezium, situat fora de l'extrem inferior dret de la fotografia. En tres dimensions, el front de xoc que es plega al voltant de LL Ori, te una forma similar a la d'un tassó que sembla més brillant quan s'observa des de l'extrem inferior. El complex bressol estel·lar a Orion mostra una miríade de formes canviants similars associades amb la formació d'estrelles, incloent-hi l'ona de xoc que envolta una feble estrella a la part superior dreta de la imatge. Aquesta imatge composta en color forma part d'un mosaic que envolta la Gran Nebulosa a Orion, i la va enregistrar el Hubble Space Telescope l'any 1995 .
< imatge anterior | imatge
següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.