Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
2 d'agost de 2003
El 13 d'agost de 2002, mentre comptava els meteors de les Persèides, sota la darrera foscor del cel de la matinada d'Arizona, Rick Scott ja acabava de fotografiar les seves efímeres però intenses traces. L'equip que utilitzà incloïa teleobjectius i pel·lícula fotogràfica ràpida en color. Després de 21 imatges només va captar dos meteors, però afortunadament aquest va ser un d'ells. Seguint el moviment aparent del firmament, la seva llarga exposició de deu minuts mostra un camp amb moltes estrelles de la pròpia Via Làctia, la majoria massa febles per a veure's a simple vista. Fulgurant, des de baix a l'esquerra fins a dalt a la dreta, el brillant meteor podria haver estat senzillament un visió fugaç, ja que la fricció amb l'atmosfera terrestre vaporitzà el rapidíssim gra de sorra còsmica, una porció de pols del cometa Swift-Tuttle. Just a dalt i a l'esquerra, molt més enllà de les estrelles de la Via Làctia, està l'univers illa conegut com M31 o galàxia d'Andròmeda. La traça visible del meteor s'inicia a uns 100 quilòmetres per sobre de la superfície de la Terra, i és un dels objectes celestes més propers que es poden veure al cel. Pel contrari, Andròmeda, a uns 2 milions d'anys-llum de distància, és l'objecte més llunyà fàcilment visible a simple vista.
< imatge anterior | imatge següent
>
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.