Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
31 de maig de 2003
Aquest és NGC 1818, un jove i brillant cúmul de 20.000 estrelles ubicat al Gran Núvol de Magallanes, a 180.000 anys-llum de distància. Esculli una estrella qualsevol. Els astrònoms segurament escollirien la modesta i blavosa estrella encerclada que sembla ser una nana blanca calenta de formació recent. Què la fa tan interessant? Una estimació amb la modèstia habitual a l'astronomia fa pensar que les estrelles que tenen una massa equivalent a unes 5 vegades la del Sol exhaureixen ràpidament el seu combustible nuclear i acaben les seves vides en forma d'un espectacular esclat de supernova. Amb menys d'aquesta massa crítica evolucionen cap a vermelles gegants, passant després per una fase relativament tranquil·la de nebulosa planetària, i esvaint-se progressivament fins a convertir-se en nanes blanques com aquesta. Però aquest membre del cúmul NGC 1818, aquesta nova nana blanca hauria haver evolucionat a partir d'una gegant vermella unes 7,6 vegades més massiva que el Sol, i que per tant hauria d'haver esclatat. Aquest descobriment segurament obligarà els astrònomes a revisar la limitació de massa estimada per a generar supernoves.
< imatge anterior | imatge següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.