Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
12 de maig de 2003
A les rodalies de la Nebulosa del Con hi ha estranyes formes i textures. Les seves formacions insòlites estan originades per la pols interestel·lar que reacciona de maneres complexes amb la llum energètica i el gas calent que expel·len les estrelles joves. L'estrella més brillant, a la dreta de la imatge que publiquem, és S Mon, i a la zona situada just a sobre d'ella se l'anomena la Nebulosa de Pell de Guineu pel seu color i estructura. El resplendor blau de l'entorn immediat de S Mon és resultat de la reflexió de la seva llum per part de la pols de les rodalies. El resplendor de color taronja que s'exten sobre la totalitat de la regió és el resultat conjunt de la reflexió i de l'emissió del gas d'hidrogen que es ionitza per la llum estel·lar. S Mon forma part d'un jove cúmul estel·lar obert anomenat NGC 2264, situat a uns 2.500 anys-llum de distància cap a la constel·lació de Monoceros. L'origen de l'enigmàtica geometria de la Nebulosa del Con, a l'extrem esquerra de la fotografia, resta encara com una incògnita.
< imatge anterior | imatge següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.