Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
14 de març de 2003
Les grans estrelles massives acaben les seves vides en espectaculars explosions anomenades supernoves, però les petites i amb menys massa poden tenir un destí similar. De fet, en comptes de simplement refredar-se i esvair-se pacíficament, es creu que algunes nanes blanques que formen part de sistemes estel·lars binaris, han absorbit prou matèria de les seves companyes per a tornar-se inestables, desencadenant una detonació nuclear. La referència lluminosa estàndard resultant de l'explosió està classificada com a supernova tipus Ia, i potser el millor exemple de les seves seqüeles és aquest núvol de restes estel·lars en expansió, DEM L71, a la nostra galàxia veïna: el Gran Núvol de Magallanes. La imatge de raigs X de l'observatori espacial Chandra mostra amb gran definició la brillant silueta de la ona de xoc expansiva i el resplendor de raigs X de la regió interna de gas calent. Basant-se en les dades del Chandra, les estimacions sobre la composició i massa total del gas en expansió indiquen fermament que això és tot el que queda d'una estrella nana blanca. La llum de d'aquesta explosió va arribar a la Terra fa una quants milers d'anys.
< imatge anterior | imatge següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.