Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
16 de febrer de 2003
El planeta Mercuri sembla un satèl·lit. La vella superfície de Mercuri està fortament crateritzada com la de molts satèl·lits. Mercuri és més gran que la majoria d'aquests, però és més petit que Ganymede, del sistema de Júpiter, i que Titan al de Saturn. Mercuri és molt més dens i massiu que qualsevol satèl·lit, degut, segons es pensa, a que està compost bàsicament de ferro. De fet, la Terra és l'únic planeta més dens. Un visitant de la superfície de Mercuri veuria alguns estranys panorames. Perquè Mercuri rota exactament tres vegades sobre el seu eix per cada dues òrbites al voltant del Sol, i a causa de que la òrbita de Mercuri és tan el·líptica, el visitant de Mercuri podria veure sortir el Sol, aturar-se al cel, tornar enrere cap al mateix horitzó per on havia sortit, aturar-se altra vegada, i aleshores pondre's ràpidament sobre l'altre horitzó. Des de la Terra, la proximitat de Mercuri al Sol fa que només sigui visible durant un curt període de temps, just abans de l'albada o just abans de l'ocàs.
< imatge anterior | imatge següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.
