Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i una breu interpretació redactada per un astrònom professional.
És fàcil perdre's seguint els intricats filaments d'aquesta sorprenentment detallada imatge del feble romanent de la supernova Simeis 147. Mirant cap a la constel·lació de Taurus cobreix prop de 3 graus d'arc al cel (equivalents a 6 llunes plenes), corresponents a una amplada de 150 anys-llum del núvol de deixalles estel·lars, a una distància estimada de 3.000 anys-llum. Durant tres nits diferents durant el desembre del 2001 i el gener del 2002, l'astrònom Steve Mandel acumulà un total d'unes vuit hores de temps d'exposició per a composar aquesta imatge. Utilitzà una càmera CCD astronòmica, lents telefotogràfiques, i un adaptador especialment dissenyat per a permetre captar imatges digitals de gran camp com aquestes. També utilitzà un estret filtre H-alpha per a deixar passar només la llum procedent dels àtoms d'hidrogen recombinant-se a la nebulosa en expansió, definint les regions d'impacte del gas resplendent. Aquest romanent de supernova té una edat aparent d'uns 100.000 anys (la llum de l'explosió original arribà a la Terra fa 100.000 anys), però aquesta no és la única seqüela de la massiva explosió estel·lar: el cataclisme còsmic també va deixar una estrella de neutrons rotant (púlsar), tot el que queda del dens nucli de la estrella.
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.