Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i una breu interpretació redactada per un astrònom professional.
Els informes dels observadors que l'anyal pluja de Persèids van ser millors que les prediccions, que en realitat van generae un meteor cada pocs minuts durant les primeres hores de foscor entre el 12 i el 13 d'agost (EUA). Quan la constel·lació de Perseus sorgia sobre l'horitzó la nit de l'11 d'agost, l'astrofotògraf Wade Clark es va anticipar enregistrant imatges de traces de meteorits a l'àrea del cel des del Mont Baker, al nordoest de Washington, EUA. Però Clark també va captar una imatge acolorida d'una aurora boreal. El resultat és que les estrelles de Perseus estan agrupades prop del centre d'aquesta bella composició celest juntament amb traces dels meteorits Persèids, visibles plegats a través del resplendor auroral. La seductora escena podria resultar familiar a alguns observadors de passats Persèids. Per a la majoria, visions de la pluja de meteorits del 2000 també coincidiren amb exhibicions aurorals; una cortesia del nostre actiu Sol.
< imatge anterior | imatge següent >
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.