Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i una breu interpretació redactada per un astrònom professional.

Quina velocitat assoleixen les partícules fonamentals quan són bombardejades? Una resposta sorprenent a aquesta aparent irrellevant qüestió ve del Brookhaven National Laboratory a Nova York, EUA i pot no només indicar que el Model Standard de la Física de Partícules resta incomplet sinó també que el nostre Univers és ple d'un tipus de partícules fonamentals prèviament existents. En concret, el muó, una partícula amb similituds amb l'electró pesant, ha sofert una relativament intensa radiació sota mesures de seguretat, des del 1999 a un experiment conegut com g-2 (gee-minus-two), a la imatge que publiquem. Es galvanitzen altres grups experimentals per tot el món per a confirmar-ho, i els teòrics de la pressió ho estudien així millor. L'índex d'oscil·lació és sensible a un estrany mar de partícules virtuals que pateixen una implosió en tots els sentits. L'índex inesperat d'oscil·lació indica que aquest 'mar hoste' de partícules virtuals pot incloure contrapartícules supersimètriques quasi invisibles que poden permetre conèixer altres partícules. D'aquesta manera, un Univers quasi invisible de partícules reals i supersimètriques pot existir molt a prop al voltant de nosaltres.
< imatge anterior | imatge següent
>
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.