Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i una breu descripció redactada per un astrònom professional.
De vegades mirar cap a l'espai buit pot ser profitós. La imatge correspon a una regió del cel escollida perquè no s'hi veia res de notable: ni estrelles lluents, ni galàxies brillants, ni nebuloses pintoresques. Però era inevitable que apareguessin algunes estrelles de la nostra pròpia galàxia i de les moltes galàxies llunyanes escampades per l'Univers. Actualment les galàxies més distants poden detectar-se per la seva llum lleugerament desviada per la gravetat de les més properes, que provoca que apareguin una mica distorsionades. Analitzant aquestes lents gravitacionals es poden localitzar concentracions de massa més properes a nosaltres, independent de la seva lluminositat aparent. Utilitzant aquest mètode els astrònoms poden ara mateix calcular la massa de cúmuls de galàxies sencers i cercar grans agrupacions de matèria fosca. Encerclada a baix i a la dreta a la imatge d'avui hi ha un cúmul galàctic que es va localitzar, no per la seva llum, sinó per la seva massa.
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
< imatge anterior | imatge següent >
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.