Imatge Astronòmica del Dia

Cada dia arriben a la Terra roques des de l'espai, les més grans de les quals rarament afecten la superfície. Molts quilos de pols espacial cauen diàriament sobre el planeta. Les partícules més grans inicialment es fan presents com a brillants estels fugaços: boles de roca i gel del doble de la grandària d'una pilota de golf que passen com a raigs per la nostra atmosfera. La majoria s'evaporen i es desintegren ràpidament. Existeix un risc significatiu amb els asteroides d'uns 100 metres de diàmetre, que impacten la Terra aproximadament cada 1.000 anys. Un objecte d'aquesta grandària podria causar onades gegants si caigués al mar, que podrien devastar fins i tot costes allunyades. Una col·lisió amb un asteroide massiu, de més d'1 km d'amplada, és més infreqüent, i té lloc estadísticament cada uns quants milions d'anys, però podria tenir realment repercussions globals. Una col·lisió d'aquest tipus segurament no afectaria l'òrbita del nostre planeta, però la pols que aixecaria sí que podria influir en el clima de la Terra. Un possible resultat seria l'extinció global d'algunes espècies de vida, provablement deixant petita l'extinció que actualment es pensa que està tenint lloc. Molts d'asteroides estan per descobrir. Un d'ells, per exemple, va ser descobert el 1998 en forma de llarga traça blava a la imatge d'arxiu captada pel Hubble Space Telescope. Aquesta setmana, el petit asteroide del 100 metres 2002 MN va ser detectat tan sols després de que passés prop de la Terra en termes astronòmics, per l'interior de l'òrbita de la Lluna. 2002 MN és l'asteroide que ha passat més a prop des del 1994 XM1. 

Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau  
Representant tècnic de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.