El distant cúmul obert M103
Crèdits i Copyright: Hillary Mathis i N. A. Sharp (e-mail), Telescopi de 2,1 m KPNO, AURA, NOAO, NSF
Descobreixi el Cosmos! Cada dia publiquem una imatge de l'Univers i un breu comentari redactat per un astrònom professional.
7 de febrer de 2001
El distant cúmul obert M103
Crèdits
i Copyright: Hillary
Mathis i N. A. Sharp (e-mail), Telescopi de 2,1 m KPNO,
AURA, NOAO, NSF
Estrelles blaves i brillants destaquen al cúmul obert M103. Els núvols de gas a partir dels quals es van condensar aquestes estrelles, ja fa temps que s'han dispersat. De les estrelles que es van formar, la més brillant, blava i massiva de totes, ja va esgotar el seu combustible nuclear i es va autodestruir en forma d'explosions supernova. Trobant les estrelles més brillants de la seqüència principal que han sobreviscut i calculant de manera teòrica el seu temps de vida, s'ha estimat per a M103 una antiguitat de 20 milions d'anys. En realitat, una estrella que abans era blava ha evolucionat recentment sortint de la seqüència principal i es ara visible a la imatge que publiquem com l'estrella gegant vermella situada a prop del centre del cúmul. En general, les estrelles grogues com el Sol normalment són menys lluminoses i per tant destaquen menys als cúmuls oberts que les seves cosines massives i blaves. La llum tarda uns 14 anys en creuar M103. Tot i que és visible amb binoculars en direcció a la constel·lació de Cassiopeia, la gran distància que ens separa de M103, uns 8.000 anys-llum, fa que la seva grandària aparent sigui una quarta part de la de la Lluna plena.
imatge d'avui > [+]
Arxiu | Temari | Cerca | Calendari | Glossari | Enllaços | Sobre l'APOD
Autors i editors: Robert Nemiroff (MTU) i Jerry
Bonnell (USRA)
Traducció: Joan Gironès Pau
(e-mail)
Representant tècnic
de la NASA: Jay Norris (drets).
Un servei de: LHEA de NASA/ GSFC i Michigan Tech. U.